Un temps tenia s’amor
amb una al•lota morena,
i ara me mata de pena
una que tot és blancor.
Com son pare la cridava
-Francina-Aina, ¿que no véns?-
-Sabeu que tenc de mal temps,
que s’estimat m’ha fermada!
Estic ausent i present
i l’amor pena no em dóna:
estic ausent de persona,
però no de pensament.