Jo redobl tantes vegades
com lletres hi ha a papers,
com dins la mar uis de peix.
com fuies de blat són nades,
com persones confessades
a baix d’es peus de confés.
I encara, si en vols més,
consemblant a lo mateix,
dins lo meu cor n’han quedades.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comandacions
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Anatomia, Capellans i frares, Cereals, Enyorança, Feligresos, Festeig, Mar i ribera, Marins, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7c7a7a7b7b7c7a
Rima
Consonant
Versos
9
Núm de glosa
368
Volum
I
Núm de pàgina
25
Altres cançons relacionades
No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Si el rei d’Espanya ho sabia
sa falta que un fadrí fa,
no tornaria quintar,
sa llecència donaria.
Tradicionari de Mallorca
