Ses paraules que m’has dades
són com les flors d’ametler,
que surten dins es gener
i no arriben a paner
ni les se mengen torrades.
Moriré com mor l’ebron,
qui mor amb la fuia estreta.
Si no t’alcanç, joveneta,
me despediré del món.
En Juan de l’Aigo
s’ha fet piloter
i ven ses pilotes
de dobler en dobler.
Com les ha acabades,
diu que no en té pus.
En Juan de l’Aigo
dins l’olla s’és fus.