Vaig sembrar llavor d’amor
dins es teu jardí, garrida,
i ara t’ets ensenyorida
d’es planter i sa llavor.
Se pensa es meu estimat
que estic d’ell enamorada:
m’estim més estar tancada,
fermada i engrillonada,
que tenir-lo an es costat.
Mu mare sempre em demana
si vui esser capellà.
Jo li dic: -Sí fa, sí fa,
però amb una capellana.