De Partulí partirás
amb un vertader dolor.
P’es camí derramaràs
gotes de sang per amor.
Si t’atures, mal faràs,
fins que arribada seràs
a baix d’un bosc, i veuràs
unes cases, i diràs
si et coneixen per amor.
Si a cas diuen que no,
giraràs com un falcó,
de cap aquí tornaràs
i, de passada, aniràs
a l’esglèsia i duràs
per mi s’extremunció.
A Ciutat un senyor duia
uns calçons de bambosí,
i pens que els hi va cosir
es sastre d’En Pep Camunya.
Jo mirava ses estrelles
i les comparava amb vós.
Ramell de flors, adiós!
Jo me’n vaig a ses ovelles.