-Al•lotes, totes plegades,
un gínjol vet-lo-t’aquí.
¿Sabeu això que vol dir?
Que comencen ses vetlades.
Tu em fas jeure a sa serena
perque trobes que no ho valc.
Jo voldria, mal que mal,
porer veure es teu portal
paredat de grums de sal
i es rebliment d’arena.
Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.