-Erri! ¿No caminaràs?
¿O tens ses potes de plom?
-Ja ho veus: tan véia com som,
i encara m’enyoraràs.
Margalida, Margalida,
mai me cans de mirar-tè.
A los meus uis véns a esser
com la murtera florida.
L’amo meu m’ha comanat
que li peguem terra terra,
i en esser en es camp d’es blat,
es vent a s’oreia esquerra.