Closques d’ou no en veuen massa
en es fogons d’es trossers:
coes d’ais, ja n’hi ha més
i cotnes de carabassa.

Enmig de la mar estic;
de cada part me ve una ona.
Jo la festeig petitona,
però té bon advertit.

Soldat m’han fet, Margalida,
sense paga ni diners,
i el qui n’és causa tengués
quartanes tota la vida!
I, llavors, si se moria,
Déu en el cel no el volgués.