Vénc carregat de comandes.
No sé si em recordarà.
D’es brossat que va tirar
l’amo de s’Espinegar,
un carro se’n va encallar
fins part damunt de ses bandes.
“Adiós, beca vermeia;
beca vermella, adiós”.
Se despedien los dos;
un plorava i s'altre reia.
Juana-Aina, et tenc escrita
dins lo meu enteniment.
Ara passa Santa Rita,
sa que hi ha dins es convent.