Es dia que te n’anares,
vaig tenir la mort present;
tu te n’anares content,
i a mi trista me deixares.

Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!

Molta de gent se pensava
que jo duria es timó,
i jo, per esser patró,
sa barca no m’agradava.