Son, son, vine, vine,
’n ets uiets de sa nina.
Si la son venia,
jo l’adormiria.
Si la son no ve,
no l’adormiré.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De bressol
Artà
21
III
Tu te devies pensar
que d’enuig me moriria,
i més tost tenc alegria
d’ençà que te vaig deixar.
Si mudes, jo ja he mudat;
no et pensis m’haja torbada:
estic tan enamorada
com si mai 'gués festejat.
En es carrer de ses Eres
ja no m’hi veuràs tornar,
perque diuen que allà hi ha
ses al•lotes malfeneres.