Ses fadrines deuen dir,
en veure fadrí granat:
-Tan vei i no t’has casat?
Qualque trebai deus tenir!
L’any passat, es darrers dies,
una ullada et vaig donar,
i enamorat vaig quedar
de ses teves fantasies;
i, de tantes que en tenies,
quasi quasi no sabies
com ‘vies de caminar.
No veis que això és per demés!
En tot hi trobau què dir.
Si vos ’via de sentir,
me faríeu avorrir
ses calques i es telers.