Par que sieu la magrana
que té los grans estojats.
Mereixeu dos mil criats
que vos servesquen, Juana.
L’any qui ve barataran
es fadrins amb pedaçots,
i an es viudos amb al•lots
a ningun preu los voldran.
Cada dissabte deman:
-L’amo, deixau-me anar a Artà.-
Ell me diu: -No hi pots anar;
altres feines tens, Juan.