Horabaixa, post es sol, plorinyava l’infantó. No ploreu, minyonet, no, que mumareta no ho vol. Noninó, noninó, una engronsadeta ’n es nin petitó.
De bressol
Maria de la Salut
Ses al•lotes m’han tirat d’es Mirador de la Seu i me som fet mal a un peu, perquè de peus he pegat.
Arianyet, que ets d’enfora, mai me pens arribar-hí: des dia que vaig partir no m’he alegrada ni una hora.
Aquest al•lot de Llubí festeja Na Margalida: es temps de la seva vida ell sempre serà fadrí.
