Horabaixa, post es sol,
plorinyava l’infantó.
No ploreu, minyonet, no,
que mumareta no ho vol.
Noninó, noninó,
una engronsadeta
’n es nin petitó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De bressol
Poble
Maria de la Salut
Núm de glosa
9
Volum
III
Altres cançons relacionades
Hi confront moltes vegades
i mai puc arribar-hí.
Impossible és jo coir
roses de dins ton jardí,
perque hi ha, per anar-hí,
cent llegos de mal camí,
costa, garriga i pitrada.
Persona tan dissortada
som estada fins aquí,
que, com mu mare em parí,
ja vaig començar a sentir
una pena molt sobrada.
Pensant en vós, estimada,
els ossos me vaig cruixir,
que crec que les dec tenir
com una nou esflorada.
Si és que et vulguis casar,
no el cerquis foraviler:
un vilà més te convé
si té casa on estar.
Jo tenc es meu estimat
en el servici del rei,
i cada hora pens en ell
perque li tenc voluntat.
Tradicionari de Mallorca
