Es meu minyonet té son
i el durem a dins es llit:
dormirà tota sa nit
content com un rossinyol.
Vou-veri-vou, vou-veri-vou.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De bressol
Poble
Artà
Núm de glosa
7
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si t’han privat que no em vuies,
n’hi ha d’altres, en el món:
sabràs que per mi, això són
rosers de tres-centes fuies.
Com d’es poble sortiran
pendran p’es camí d’Es Cós;
es quatre pareis majors
an es cotxo tiraran.
Com seran a Na Bernada,
sa d’es capellà Bernat,
allà passarà atacat
es cotxo de sa nuvia.
A sa Vinya d’es morers
de don Bartomeu Notari,
ja serà ben necessari
donar beure an es cotxers,
i an ets altres de més
que estan en es breviari.
Garrida, el qui fuig de Déu
camina i corr debades.
Moltes dones he mirades,
emperò no n’he trobades
que sien an es gust meu;
demés aquest cosset teu,
encara que faça neu,
dóna febre a llamarades.
Tradicionari de Mallorca
