Encara que em devertesca,
en es meu cor tenc tristor.
Que és de mal tenir s’amor
i que altri la posseesca!
Si t’has deixat de venir,
per amor no faç pregaris;
jo passaré més rosaris,
saltiris i novenaris,
que no pensis més en mi.
Petita com olivó
era, i no augmentava.
Tant com l’abre s’amarava,
ella cobrava verdor.