Com son pare la cridava
-Francina-Aina, ¿que no véns?-
-Sabeu que tenc de mal temps,
que s’estimat m’ha fermada!
Estimat, jo som pobreta;
si voleu venir, veniu;
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo de dins un riu.
-Moros te’n duguen, Juan!-
I ella va dir:-Amèn!-
Es moros que ella voldria
fossen angelets del cel.