Com ta mare te tengué
a tu, Juana-Maria,
dos angelets hi havia
que deien sa lletania
a la Verge del Roser
Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant,
per sebre que la guerreja un altre jove galant.
Déu faci sia mentida una desgràcia tan gran.
Cristo nostro Redemptor
va deixar en es seu procés
que qui robaria més
estaria molt millor.
Jo, de cada sac de redó,
tres aumuds, ja no en vui més.