Un vespre devora es foc,
vaig dir “bruixa” a sa padrina;
me va tirar ses esmolles;
rebotre, si m’endevina!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Campos
818
II
Sa vida tenc a un tomb,
sa vida a un tomb està:
no sé com dir-te més clar
que, en voler-me, teva som.
Sa sogra tendràs raboa;
sempre l’hauràs d’aguantar;
un dia la vaig trobar
i tant de gust me va dar
com si em ’guessen fet ’guantar
una vaca per sa coa.
Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.