’Moreta, ¿que t’ho han dit,
que em solec embriagar?
Un gat ’vui, s’altre demà,
i un que n’agafaré anit.
Que rigui es qui té riaies;
jo riuré amb vós, que sou jai.
No m’haguera cregut mai
que em fessen seure amb ses jaies!
Sant Vicenç Ferrer,
vós treis aigo amb un paner
i no ne vessau cap gota.
Tres monges dins una bóta,
petites com a vellanes,
de resar tenien ganes
es dissabte de Nadal,
girant fuies de missal,
mentres deien ses matines.
¿No heu vistes dues sardines
qui escorxaven un porcell?
Una va perdre es capell
dins sa cova d’es Moixons,
i mogueren questions
qui cantaven s’Evangeli:
“Patris nòster, Pater celis”,
i sa missa està acabada.
Menjarem pa i sobrassada
i beurem un poc de vi
per passar aquest sant camí,
i direm que és Santanyí
una vila arraconada.