S’altre dia jo mirava
es camp de Son Julià
perque hi ’via de llaurar
es qui alegria em donava.

¿Tu que no saps que ses meves,
com vui, les faç de picat?
Qualque cosa hauràs guanyat
en dir-me que som robat
es borlins i ses uieres
i llavonses ses fronteres
sense haver anat a Ciutat
ni a fira a dur un gat
com aquell que tu dugueres.

Cama-rotja i peu de crist
són qui m’embossen s’arada.
Oh, quin llaurar fa tan trist
lluny de vós, prenda estimada!