Vós me mirau com a externa;
d’alegria me’n dau poca:
sa causa és que sa taverna
vós amau més que s’al•lota.

Vet allà En Juan Llobera
que se’n va amb sos vedells,
i mos durà més aucells,
gorrions i passerells,
i busquerets de vorera!

Ara sa llei d’es fauçó
qui tot ho arreglarà.
¿Voleu que us diga, germà,
que pens que serà pitjor?