Quan jo poria cantar,
que en tenia, d’alegria!
I ara, de cada dia,
mon consol és de plorar
quan jo pens i torn pensar
que no tenc lo que tenia:
ja no tenc cap fii ni fia
en sa meva companyia
que lo pugui comandar.
En Querol Tut-turutut
i En Picol tot enfadat,
En Rosselló cap-pelat
que el volgué comprar banyut,
i ara l’han trobat feixuc
i tot s’ha desbaratat.
Es refereix a una festa que feien a Sineu per Sant Cristòfol. Mataven un bou, ballaven, corrien i donaven un quilo de carn i una coca als confrares que havien pagat deu cêntims cada setmana. Aquell any la festa caigué en divendres i el rector la volgué suprimir.
Ciutadà, ciutadanet,
si ho `guesses pogut pensar
que no veuries ballar
dins Sineu N’Agostinet!