Pobre som perque hi som nat,
i vós rica vida mia;
però no us barataria
enc que em dassin la Ciutat.
Si s’enveja mascarava
com es fum de xemeneia,
`nirien los meus guerrers
com es moros de Guinea.
Miquel de la mel,
de la xuia pelada.
Com ta mare fa bugada,
dins una olla foradada,
i tot es lleixiu li cau.