A S’Estorell vaig anar
a una consemblant guerra.
Per la dreta i per l’esquerra
molt me varen bombejar
i no em pogueren tomar
d’es castell cap cantó en terra.
Si a l’esglési’ de Maria
hi hagués Sant Bartomeu,
no em sabria gens de greu
anar a missa cada dia,
i al manco visitaria
el nom de s’estimat meu.
Es dia que em vaig casar
tothom cridava: “Novia!”
Tota sa meva alegria
aquell dia s’acabà.