Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Mon cor d’alegria salta
en veure’t o sentir-tè;
jo seria de parer
que no te’n mirasses d’altra.
En passar p’es meu carrer,
n’has de passar vora vora,
i així mateix te diré:
“Animalot, fe’t enfora!”